Estudià a Gorizia, on des del 1921 fou professor, i a Belles Arts de Viena. El 1928 s’establí a Torí i dibuixà per a la Gazzeta del Popolo. Introduí a Torí les tendències de l’escola de París, barrejant intel·ligentment l’experiència expressionista i fauve en composicions abstractes. La postguerra accentuà el seu personal expressionisme. La preocupació per la matèria i la superposició l’acosten a la pintura informalista: Composició geomètrica núm. 2 (1924), Paisatge d’Amalfi (1953).