i Sputnik | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sputnik

Sputnik 1
Nasa
astronàutica astron
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.

El terme Sputnik (‘company de viatge’, o satèl·lit en el context astronòmic) ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèl·lit artificial tripulat que proposà. El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèl·lit artificial de la Terra. Llançat des de la base de Tyuratam, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km. De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg, i era portador de dues emissores. El fet sorprengué els tècnics occidentals, puix que el projecte s’havia portat a terme pràcticament sense publicitat prèvia. El Sputnik 2, llançat el mes següent, tornà a produir un gran impacte, pel fet d’ésser portador de la gossa Laika, de la qual hom obtingué informació fisiològica durant set dies. El Sputnik 3, llançat el 15 de maig de 1958, fou un satèl·lit de recerca científica, amb una massa de 1.327 kg, i amb ell acabà la primera generació dels Sputnik. El 1960, gràcies a un nou tipus de coet espacial amb els propulsors disposats en raïm, foren represos els llançaments d’uns Sputnik d’unes 4,7 tones, que eren els prototips de les càpsules espacials tripulades Vostok. Entre aquests, els Sputnik 5, 6, 9 i 10 foren portadors de gossos, alguns dels quals foren recuperats, i el Sputnik 8 fou aprofitat per a llançar des d’ell la sonda Venera 1 a Venus.

Col·laboració: 
RCP
Llegir més...