La seva obra es reparteix entre la poesia i la prosa, sobretot el conte, i destaca per la seva defensa de la dignitat humana, mitjançant un naturalisme expressionista. Cal destacar, en poesia, Zívota bido, přec tě mám rád (‘Misèria de la vida, tanmateix t'estimo’, 1905), Splav (‘La cascada’, 1916) i Nové basně (‘Noves poesies’, 1928), i els contes d'Ejhle člověk (‘Ecce homo’, 1904), Stríbrný vítr (‘Vent d’argent’, 1910) i Tělo (‘El cos’, 1919).