Filla del banquer Jacques Necker, es casà amb el baró de Stäel-Holstein. Creà un saló literari important, que perdurà fins a la seva mort, amb interrupcions, degudes sobretot a la seva inconcreta ideologia política (reformadora i vagament progressista) i als ràpids canvis polítics de França des de la Revolució.
Són producte del seu pensament polític De l’influence des passions sur le bonheur des individus et des nations (1796) i Considérations sur la Révolution française (1818). Escriptora il·lustrada (influïda per Voltaire i Rousseau), anà a Alemanya (on conegué Goethe i A.W. Schlegel) i a Itàlia (Corinne ou l’Italie, 1807, novel·la preromàntica vagament psicològica). Escriví De la littérature considérée dans ses rapports avec les institutions sociales (1800), on propugna una literatura pedagògica socialment i espiritualment; la novel·la Delphine (1802), on defensa la llibertat de les relacions humanes, i De l’Allemagne (1813), on estableix una sèrie de postulats romàntics a partir de judicis crítics sobre escriptors alemanys (del Sturm und Drang al Romanticisme contemporani).