Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca (1877-78). Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra (1884) com a cap del partit nacional liberal. Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg (1886), afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg (1887), que el nomenà president del consell de ministres (1887-94), on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia. Destituït (1894), fou assassinat al carrer.