Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest. Col·laborador de revistes literàries (Gazeta Literară, România Literară, Luceafărul), publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii (‘El sentit de l’amor’), que obtingué un gran ressò. La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials. Entre els seus reculls hi ha també O viziune a sentimentelor (‘Una visió dels sentiments’, 1964), Dreptul la timp (‘Dret al temps’, 1965), Oul şi sfera (‘L’ou i l’esfera’, 1967), Necuvintele ('Les imparaules', 1969),Epica magna (1976), Opere imperfecte (1979), Carte de citire, carte de iubire (Llibre per a llegir, llibre per a estimar’, 1980), Oase plângând (‘Ossos planyents’, 1982), Noduri şi semne (‘Nusos i signes’, 1982), Respirări (‘Respirar’, 1982).
És un dels poetes romanesos amb més projecció internacional, com ho mostren la concessió del premi Herder (1975) i la candidatura al premi Nobel de literatura (1979, 1980). A banda, rebé quatre cops el premi de la Unió d’Escriptors Romanesos i fou nomenat membre de l’Acadèmia Romanesa a títol pòstum.