Estudià a Oxford, però es decantà per la carrera militar i lluità a Flandes i, durant la guerra de Successió, a la península Ibèrica, a les ordres del general Peterborough. Ascendit a general, conquerí l’illa de Menorca per a Anglaterra (1708) i esdevingué general en cap de les forces angleses. El 1710 emprengué una campanya victoriosa, conjuntament amb el general austríac Starhemberg: llur victòria a Almenara permeté al rei arxiduc Carles III de reconquerir Aragó i li obrí, encara que efímerament, altre cop les portes de Madrid. Durant la retirada subsegüent, lluità a Brihuega i fou fet presoner (desembre del 1710). Bescanviat, passà a Anglaterra, on fou secretari d’estat de Jordi I (1714) i membre del consell reial. Passà amb el monarca a Hannover (1716) i intervingué en la formació de la Triple (1717) i Quàdruple Aliança (1718); aquest darrer èxit li valgué el títol de comte de Stanhope.