i Guido von Starhemberg | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Guido von Starhemberg

Història    Militar
història militar hist mil
Militar.
Graz, Àustria, 1657 — Viena, 1737

Comte de Starhemberg. Assolí el grau de general i el 1703 fou nomenat cap de les tropes imperials a Itàlia, durant la guerra de Successió. El 1706 fou destinat a Hongria, on lluità contra Ferenc Rákóczy i els independentistes hongaresos, els quals derrotà (1708). Aquest any fou traslladat a Catalunya, on fou cap de les forces austriacistes (1708-13). El 1712 assetjà Girona per a recuperar-la de mans dels filipistes, però havent rebut (a la darreria de novembre o al principi de desembre) l’ordre de preparar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, alçà el setge quan la victòria ja semblava segura. Això provocà la seva impopularitat entre els catalans. En partir l’emperadriu Elisabet cap a Viena (març del 1713), la succeí com a lloctinent de Catalunya. Pel juny del 1713 el seu representant, comte de Königsegg, signà el conveni de l'Hospitalet, que establia l’evacuació de les forces austríaques del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Tarragona o Barcelona als filipistes. En deixar Barcelona, passà a Viena, on fou president del consell per a afers de guerra, a la cort.

Llegir més...