Visqué a Barcelona fins als deu anys, però no fou fins als inicis dels anys setanta que s’inicià en el coneixement i l’estudi del català. Fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main (1981). Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín (1978), a Karlsruhe (1983), i d’altres. Fundà la Biblioteca Catalana de Frankfurt (1981), la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació germanocatalana), de la qual fou president (1983-95), la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans (1980) i l’Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt (1988).
Entre un centenar llarg de publicacions catalanistes hi destaquen dues antologies bilingües (català-alemany): una de la Nova Cançó (Diguem no - Sagen wir nein!, 1979) i una de la poesia catalana del segle XX (Ein Spiel von Spiegeln, il·lustrada per Antoni Tàpies el 1987). Llibres d’esperit més polèmic o assagístic són Catalunya vista per un alemany (1988), Decàleg del catalanoparlant (1982) i, en col·laboració amb la seva muller Inge, la guia Katalonien und die Katalanischen Länder (‘Catalunya i els Països Catalans’, 1992) i El plaer de llegir literatura catalana (2016, premi Crítica Serra d’Or de catalanística 2017). Des del 1979 organitza la Bibliografia Catalana mundial. També ha estudiat el Tirant lo Blanc i l’obra de Joan Brossa. L’any 2006 edità en català Eurocom, una sistematització per a la lectura de les equivalències entre diverses llengües romàniques (versió original del 1997). El 2014 es publicà el primer volum de la seva autobiografia Ambaixador de Catalunya a Alemanya, i el 2018 el segon, Servir Catalunya des d’Alemanya.
Ha rebut nombrosos premis, entre els quals l’Isidre Bonsoms (1972), el Ciemen (1990), el Batista i Roca (2005) i l’internacional Ramon Llull (2006). És Creu de Sant Jordi (1985).