De mare francesa, s’establí de jove a París. Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i col·laborà a les revistes Le Chat Noir, Le Mirliton, Gil Blas, La Feuille i L’Assiette au Beurre. Fou també un important cartellista (La rue, 1890, per al chansonnier Aristide Bruant), il·lustrador de llibres (d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc.) i aiguafortista. Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes (Casas) i postmodernistes (Nonell) catalans. Com a pintor —ben representat al Petit Palais de Ginebra—, una certa inhabilitat li sol restar interès.