Ordenat de sacerdot (1930) i creat bisbe de Zagreb (1937), durant la Segona Guerra Mundial maldà per limitar els extremismes del moviment nacionalista ústaixa d' Ante Pavelić . S'oposà aferrissadament al govern comunista de Tito i a les mesures adoptades amb vista a la creació d’una església nacional. Arrestat i acusat de col·laboració amb Pavelić, fou condemnat (1945) a setze anys de treballs forçats. Alliberat (1952) i confinat a Krašić, Pius XII l’elevà a la porpra cardenalícia (1953), fet que provocà la ruptura de relacions entre Iugoslàvia i el Vaticà.