i Karlheinz Stockhausen | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Karlheinz Stockhausen

Karlheinz Stockhausen
© edvvc
música mús
Compositor alemany.
Mödrath, Renània, 22 d’agost de 1928 — Kürten-Kettenberg, Colònia, 5 de desembre de 2007

El 1947 fou admès al conservatori de Colònia, on estudià. Fou deixeble d’Olivier Messiaen i de Darius Milhaud. Desanimat per la primera música concreta, s’orientà cap al serialisme −fou editor de la revista “Die Rehie” (1954-59)− i posteriorment cap a la música electrònica, que combinà amb els instruments tradicionals. Fou professor de composició als cursos d’estiu de Darmstadt (1955-74) i al conservatori de Colònia (1971-77). Entre les seves obres cal esmentar: Kontra-Punkte (1952-53), concert per a deu intruments; la sèrie de peces per a piano Klavierstücke (I-XI) (1952-56); Gesang der Jünglinge , (‘Cant de la joventut’, 1955-56), cinta magnètica; Zyklus (1959), solo de percussió i música electrònica; Kontakte (1959-60), per a piano, percussió i música electrònica; Momente (1962-69) per a soprano, cors i orquestra, en el qual introduí elements aleatoris; Procession (1967), percussió i música electrònica; Stimmung (‘Veu’, 1968) per a cor de sis veus; Mantra (1970), per a dos pianos i música electrònica; Harlekin (1975), per a clarinet; Licht, die sieben Tage der Woche (‘Llum, els set dies de la setmana’, 1977), per a instruments solistes, cor, orquestra i música electrònica, etc. El 2003 agrupà en el monumental cicle operístic Licht totes les seves obres des del 1977, i el 2005 estrenà la primera part de Klang (‘So’) inspirat en les vint-i-quatre hores del dia. Fou també un teòric molt important de la música d’avantguarda.

Llegir més...