i Stonehenge | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Stonehenge

El cromlec de Stonehenge
© Corel / Fototeca.cat
Monument prehistòric de tipus megalític, un dels més importants i famosos d’Europa, situat prop d’Avebury, al comtat de Wilt, Anglaterra.

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC (fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic). El monument més conegut sembla que fou construït en tres fases. La primera (vers el 3000 aC) era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració. La segona representà la construcció (vers el 2500 aC) d’un doble cercle concèntric de pedres (en una bona part desaparegudes) i, vers el 2200 aC, d’una avinguda de prop de mig quilòmetre. Durant la fase final (vers 1500-1400 aC) fou elevat un cercle de 30 menhirs de 5 m d’alt, units per la part superior per pedres planes que feien un cercle elevat. El monument, que ha estat estudiat des del segle XVIII, ha donat lloc a moltes interpretacions, sovint fantasioses, però el caràcter de temple o lloc religiós sembla indiscutible. Els celtes en feren les pedres sagrades de llur mitologia.

El 2010 foren descoberts a menys d’1 km del monument una sèrie de fossats de prop d'un metre d’amplada disposats circularment. Hom suposa que aquests fossats sostenien grans troncs que es mantenien drets. Datat aproximadament del 5000 aC, el "nou Stonehenge" sembla que també era utilitzat amb funcions cerimonials, molt especialment de tipus funerari.

El 2015 fou anunciat el descobriment d’un tercer gran complex megalític a uns 3 km de Stonehenge. Enterrats al sòl, un equip internacional d’arqueòlegs descobrí  mitjançant radars prop d’un centenar de megàlits disposats en forma de gran C. El conjunt és unes quatre vegades més gran que el monument de Stonehenge conegut. Hom datà la seva construcció vers el 2500 aC.

Col·laboració: 
MTa
Data de revisió: 
2015-09-08
Llegir més...