Ramon Strauch i Vidal

(Tarragona, Tarragonès, 1760 — Vallirana, Baix Llobregat, 16 d’abril de 1823)

Ramon Strauch i Vidal

© Fototeca.cat

Absolutista.

Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants. El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca. Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político, de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat; tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l'Histoire du clergé pendant la Révolution, de Barruel. Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb aquell règim. Pel gener del 1821 tingué una forta topada amb l’ajuntament de Vic, i es retirà un cert temps a una masia de Sant Boi de Lluçanès, mentre els liberals veien en ell una de les més clares encarnacions de l’Antic Règim i l’acusaven de connivència amb les partides reialistes. Quan Pol de Quimbert cità el seu nom entre els personatges relacionats amb la Regència d’Urgell, sembla que estigué temptat de fugir a França, però tornà a Vic, on fou detingut per Rotten al començament d’octubre i portat a la Ciutadella de Barcelona. L’entrada de les tropes franceses dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Catalunya provocà les ires dels exaltats barcelonins, que demanaren en venjança la seva mort. El 15 d’abril de 1823, simulant un trasllat a Tarragona i posteriorment un atac dels reialistes al comboi a l’altura de Vallirana, Rotten el féu afusellar, juntament amb el llec que el servia, i deixà llurs cossos sense sepultura.