Conreà tots els gèneres, sobretot el teatre, i revolucionà l’ús de l’idioma suec, que dominava prodigiosament. Tota la seva obra reflecteix una vida desgraciada, des de la infància, plena de fracassos afectius, penúries econòmiques, actituds inconformistes, inestabilitat psíquica i provocacions estridents. Amb el drama Mäster Olof (1872) es féu notar, i les novel·les Röda rummet (‘La cambra vermella’, 1879) i Hemsöborna (‘La gent de Hemsö’, 1887), sobre l’Estocolm coetani, significaren la seva consagració. Els seus fracassos sentimentals tenen expressió en les narracions recollides en el volum Giftas (‘Caseu-vos’, 1884), i en els drames Fädren (‘El pare’, 1887) i Fröken Julie (‘La senyoreta Júlia’, 1888), on tradueix la conflictiva i impossible relació entre els sexes. La primera d’aquestes obres li meresqué un procés, del qual fou absolt, però d’aquesta tortura psíquica i d’una virada religiosa mística sortiren Inferno (1897), on descriu aquestes experiències personals i el drama Till Damaskus (‘Cap a Damasc’, 1898-1904). Acabà reclòs, solitari, en el que ell anomenava la Torre Blava, sense deixar de produir; sobresurten entre d’altres el drama Ett drömspel (‘Un somni’, 1902) i les memòries Ensam (‘Solitari’, 1903) i Blå Böcker (‘Llibres blaus’, 1907-12). Conreà també la pintura, amb una tècnica realista i allunyada de l’impressionisme, que li és contemporani. Quant al contingut, la seva obra s’avança a l’expressionisme, i fou qualificada de simbolista per ell mateix. La seva temàtica fou el paisatge, però el paisatge visionari, on els elements, especialment la mar, el cel, els núvols i el vent, i llurs conflictes, eren tractats amb un humanisme panteista. Així aconseguí de comunicar a les forces de la natura les passions dels personatges del seu teatre.
Johan August Strindberg
© Fototeca.cat
Escriptor suec.