La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward (senescal o majordom dels comtes de Dol). Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart. L’estirp coneguda és Alan, segon senescal hereditari de Dol (1045), avi d’un altre Alan, que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire (1101). Aquest tingué tres fills. El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan, comtes d’Arundel, i el segon, Walter Fitzalan (mort el 1177), fou el primer gran senescal hereditari d’Escòcia. El seu net, Alexander (mort el 1283), quart gran senescal, fou el primer baró de Garlies i heretà per matrimoni les illes de Bute i Arran. Dels seus dos fills, James i John, descendeixen tots els Stewart o Stuart de la Gran Bretanya. La primera línia reial fou formada per lord James (mort el 1309), cinquè gran senescal d’Escòcia, d’on fou un dels regents de la reina Margarida I (1286), i que fou pare de Walter Steward (o Stewart) (mort el 1326), que el succeí en el càrrec i es casà amb la princesa Marjorie, filla del rei Robert I d’Escòcia. A la mort, sense fills, del rei David II, el succeí el seu nebot Robert Stewart, que fou el rei Robert II d'Escòcia, i des d’aleshores el títol de gran senescal d’Escòcia fou emprat pels hereus del tron. Fou succeït pel seu fill, el rei Robert III d'Escòcia, el seu net el rei Jaume I d'Escòcia, el seu besnet el rei Jaume II d'Escòcia, el seu rebesnet el rei Jaume III d'Escòcia i el seu quadrinet el rei Jaume IV d'Escòcia, el qual fou pare del rei Jaume V d'Escòcia i avi de la reina Maria I d'Escòcia, amb la qual s’extingí la primera línia reial, però no pas la dinastia reial dels Stuart, que fou continuada pel seu fill (ell i els successors, també reis d’Anglaterra), el rei Jaume VI d’Escòcia (Jaume I d'Anglaterra), el seu net el rei Carles I d’Escòcia (Carles I d'Anglaterra), els seus besnets Carles II d’Escòcia (Carles II d'Anglaterra) i Jaume VII d’Escòcia (Jaume II d'Anglaterra) i les seves besnetes Maria II d’Escòcia (Maria II d'Anglaterra) i Anna I d’Escòcia (Anna I d'Anglaterra). La representació dels drets de la dinastia dels Stuart als trons d’Anglaterra i Escòcia passà a la descendència de la princesa Enriqueta Anna, filla del rei Carles I, que avui és portada per la casa reial de Baviera. La línia il·legítima dels FitzJames Stuart, ducs de Berwick i de FitzJames, fou iniciada per James FitzJames i se situà a França i Espanya, on encara subsisteix (FitzJames Stuart). Les línies il·legítimes dels Montagu-Douglas-Scoot, ducs de Buccleugh i Queensberry, dels Lennox, després Gordon-Lennox, ducs de Richmond i Lennox, dels FitzRoy, ducs de Grafton, i dels Beaucklerk, ducs de Saint-Albans, encara subsistents, sorgiren de diferents fills il·legítims del rei Carles II. La línia il·legítima dels Stewart d’Eday fou iniciada per Robert Stewart (mort el 1593), comte d’Orkney, fill il·legítim del rei Jaume V. La línia il·legítima dels Stewart de Ballechin fou iniciada per John Stewart (mort en 1505/08), fill il·legítim del rei Jaume II. La línia il·legítima dels Stewart d’Ardgowan, baronets Shaw-Stewart, fou començada per John Stewart, fill il·legítim del rei Robert III. De dos fills del príncep Murdac Stuart (mort el 1425), duc d’Albany i regent d’Escòcia, fill i hereu de Robert d’Escòcia, sorgiren les línies il·legítimes dels Stewart barons d’Avandole i lords Ochiltree (extingits el 1675), els Stewart comtes de Castle-Stewart (que encara perduren), els Stewart lords Doune i comtes de Moray (que encara subsisteixen), els Stewart lords de Methuen (extingits el 1585) i els Stewart de Balquhidder. La línia il·legítima dels Stewart de Fothergill i de Garlies, descendents d’un fill il·legítim del rei Robert II, Alexander Stewart (mort vers el 1405), dit el Llop de Badenoch, comte de Buchan. La línia il·legítima dels Stewart de Cardney descendeix d’un germà de l’anterior, John Stewart; i d’un altre germà, també de nom John Stewart, dit el Stewart Negre, sortí la línia il·legítima dels Stewart (després Chrichton-Stuart) comtes i després marquesos de Bute, comtes de Windsor i de Dunfries, en la qual cal esmentar John Stewart (Edimburg 1713 — 1792), tercer comte de Bute, conseller i amic del rei Jordi III, que eliminà Pitt i Newcastle, fou primer ministre (1762-63), signà amb França el tractat de París (1763) i es retirà poc després de la política per dedicar-se a l’estudi de la botànica. D’aquesta línia sortiren la branca dels Montagu-Stuart-Wortley-Mackenzie, comtes de Wharncliffe, i la branca dels barons Stuart de Decies, encara subsistents. De la línia dels Stewart de Bonkyl, comtes d’Angus, extingida el 1417 i formada pel fill segon, John, del primer baró de Garlies, sortiren la branca dels Stewart barons de Garlies i de Dalswinton, que a la quarta generació recaigué en una dona; la branca dels Stewart de Pierston, lords de Lorne i comtes de Buchan (extingida el 1580), que alhora es dividí en la subbranca dels Stewart comtes de Traquair, acabada el 1861, la subbranca dels Stewart de Rosyth, la subbranca dels Stewart d’Appin, lords d’Imersmeath i comtes d’Atholl, extingida el 1625, la subbranca dels Stewart de Laitheris i la subbranca dels Stewart de Grandtylly; i la branca dels Stewart de Darnley, comtes i després ducs de Lennox i de Richmond, que esdevingué la segona línia reial dels Stuart i que fou iniciada pel segon fill, John, senescal de Bonkyl. El seu besnet John Stewart (mort el 1508), quart senyor d’Aubigny, famós militar, passà a França i Itàlia, on fou comte de Beaumont-le-Roger (pel seu matrimoni), comte de Venassac i Acri, marquès de Gerace i de Squillace, duc de Terranova, mariscal de França, governador de Calàbria i Milà, i virrei i gran conestable de Nàpols. El seu gendre i nebot valencià Robert Stewart (mort el 1543) el succeí en gairebé tots els títols, i fou també mariscal de França (1513) i rebesoncle del rei Enric Stuart. Neboda d’aquest rei fou Arabella Stuart. Els Stuart ducs de Lennox i de Richmond i comtes d’Aubigny s’extingiren el 1672. Sembla que de la branca de Darnley sortí una subbranca que enllaçà amb la de Garlies i Dalswinton i fou origen dels Stewart comtes de Galloway, els Stewart, baronets Stewart de Burray (extingits el 1746), els Stewart de Physgill i Glosserton, els Mac Taggart-Stewart, els Stewart vescomtes de Montjoy, els Stewart de Barclye i els Stewart de Minto, barons Minto i lords Blantyre.