i Josep Subirà i Puig | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Subirà i Puig

Música
Josep Subirà i Puig
© Fototeca.cat
música mús
Musicòleg.
Barcelona, 1882 — Madrid, 1980

Estudià simultàniament dret a la Universitat de Madrid i piano, harmonia i composició al Conservatorio de María Cristina. L’any 1907 publicà el seu primer llibre de tema musical, i des del 1921 es dedicà a la investigació musicològica. Fou secretari a Madrid de l’Institut Espanyol de Musicologia, fundat a Barcelona el 1944, i més tard n'esdevingué cap de la secció de Madrid (1950). Les seves obres més notables són La tonadilla escénica (tres volums, 1928-30), tesi doctoral a la qual afegí, el 1932, un volum titulat Tonadillas teatrales inéditas , i La ópera en los teatros de Barcelona (1945); en col·laboració amb Higini Anglès, publicà el Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51) i el de la Biblioteca Municipal de Madrid (1965). Fou un col·laborador assidu de la Revista Musical Catalana i publicà nombrosos treballs literaris i històrics i monografies per a l’Asociación de Cultura Musical de Madrid, a més de col·laborar en nombrosos diccionaris i enciclopèdies musicals. També escriví una Historia de la música española e hispanoamericana (1953) i els estudis Historia y anecdotario del Teatro Real (1949) i El Teatro del Real Palacio (1950). Realitzà una transcripció i harmonització dels tres actes de Celos aun del aire matan , òpera de Juan Hidalgo amb text de Calderón de la Barca. Compongué un Himne a Santa Cecília (1900), la sarsuela La prueba del espejo (1901), una Sonata per a violí i piano (1903), un Quartet per a corda (1904) i la llegenda lírica per a tres solistes i cos femení Rayo de luna (1905). Emprà, entre d’altres, el pseudònim de Mauricio Puig . Fou membre de diverses acadèmies, com la de San Fernando de Madrid (en fou acadèmic bibliotecari perpetu) i la de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...