i Louis-Gabriel Suchet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Louis-Gabriel Suchet

història militar hist mil
Militar francès.
Lió, 2 de març de 1770 — castell de Sant Josèp Montredon, Marsella, 3 de gener de 1826

Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit. Es destacà al setge de Toló (1793), a la batalla de Neumark, on fou ferit (1797), i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria (victòries d’Austerlitz, Jena, etc). Napoleó li atorgà el títol de comte (1808) i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa; l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep Bonaparte. Derrotà Blake i O'Donnell i s’apoderà de Lleida i Mequinensa (1810); continuà la seva campanya per terres catalanes i s’apoderà de Tortosa (gener del 1811) i prengué Tarragona a l’assalt (juny); aquests èxits li valgueren l’ascens al grau de mariscal de camp. Posteriorment s’apoderà de Morella, Morvedre i, després de derrotar Blake a l’Albufera, de València (gener del 1812); aquest èxit li valgué el títol de duc de l’Albufera (títol que els patriotes valencians ridiculitzaren, pel fet que la seva jurisdicció no tenia habitants, anomenant-lo duc de les fotges). Però les derrotes napoleòniques a la resta de la Península, l’obligaren a abandonar València (juny del 1813) i situar-se a Tarragona, on es mantingué a l’expectativa davant l’enfonsament de l’imperi napoleònic, fins que a la primavera del 1814 abandonà Girona i entrà a l’Estat francès, havent deixat, però, guarnicions a Barcelona, Figueres, Morvedre i Peníscola, que no es rendiren fins al maig-juny del 1814. Reconegué el govern dels Borbó de França i fou nomenat par de França. El 1823 participà en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que envaí l’Estat espanyol per a restaurar-hi l’absolutisme.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...