Sudanell

Sonadell

Sudanell

© Fototeca.cat

Municipi del Segrià.

Situació i presentació

Limita amb els municipis de Lleida i Alcarràs al N i al NW, separats pel Segre, i amb els de Torres de Segre al S, Sunyer al SE i Montoliu de Lleida a l’E. Es troba al sector meridional del pla de Lleida, estès a les terrasses fluvials quaternàries de la riba esquerra del Segre, a l’indret de la desembocadura del riu de Set. D’extensió reduïda, s’estén per les terrasses quaternàries del riu, travessades per l’esmentat riu de Set, la secular séquia de Torres i el canal de Seròs.

El poble i cap de municipi de Sudanell és l’únic nucli de població agrupada del terme, que és travessat de S a N per la carretera N-230 procedent de Llardecans i Sarroca i que mena a Lleida. Una pista va de Sudanell a Torres de Segre. Passa pel sector meridional l’autopista AP-2.

L’origen del nom, un diminutiu, sembla voler indicar una primitiva força sarraïna que devia dominar la confluència del riu de Set amb el Segre. En l’ Ordinatio del bisbe Guillem Pere, del 1168, consta el nom del poble sota la forma Zudanel i altres variants antigues són Çutanello, Çudanello i Sudanell, mentre que Sonadell és una variant molt més moderna.

La població i l’economia

La població, tradicionalment escassa (al segle XVIII passà dels 130 h del 1718 als 522 h del 1787), s’estabilitzà a partir de mitjan segle XIX al voltant dels 800 h (880 h el 1860, 719 h el 1900); posteriorment, es mantingué, tot i que amb oscil·lacions (797 h el 1930, 718 h el 1960, 801 h el 1970), i al final de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 tendí a disminuir (771 h el 1981), tendència que persistí durant la dècada de 1990: 733 h el 1991 i 709 h el 2001. El 2005, però, la població s’incrementà notablement: 762 h.

La superfície conreada és, sobretot, de regadiu. Dominen les pereres i els presseguers, de molta anomenada, seguits per les pomeres. Pel que fa al conreu de cereals, predomina l’ordi. Quant a la ramaderia, molt escassa, havia tingut una certa importància la cria de bestiar porcí, però en el cens de 1999 només es comptabilitzaren alguns caps de bestiar boví i oví.

Cal esmentar la Cooperativa del Camp de Sant Pere de Sudanell, i entre les indústries n’hi ha de derivades de l’agricultura i una del sector químic (fertilitzants). El mercat setmanal es fa el dimecres.

El poble de Sudanell

El poble de Sudanell es troba a 152 m d’altitud, una mica separat de la riba esquerra del Segre i dominant la riba esquerra del riu de Set. El canal de Seròs envolta pel N i l’W el nucli urbà. La primitiva església parroquial de Sant Pere, romànica, fou substituïda al segle XVIII per un ampli edifici barroc, amb una façana bella i monumental, gran cimbori i airós campanar; l’interior és de tres naus, capitells d’ordre compost i sis capelles. Abans de la destrucció del 1936 tenia un magnífic retaule major gòtico-renaixentista dedicat a Sant Pere (ha estat restaurat, com el de Sant Isidre), però han desaparegut els del Roser i dels Dolors, de l’època del bisbe Galindo (1736-56). El 1991 s’iniciaren les primeres obres de restauració del conjunt, amb l’arranjament del campanar, la reconstrucció de la teulada i el canvi del cimbori.

El primer cap de setmana d’octubre és la festa major, la qual es clausura amb l’anomenada Festa de la Cassola, on la gent del poble s’agrupa per penyes i cadascuna fa la seva cassola. Durant la segona quinzena de juny s’escauen les festes del Batre i la Sega. Per Nadal es fa un pessebre vivent.

Altres indrets del terme

A 1 km de Sudanell, situada en una terrassa allargada a la vora dreta del canal de Fecsa, hi ha la necròpoli medieval de lo Muladar. Aquesta necròpoli és vertebrada en cinc rengleres de tombes, totes elles orientades a la sortida del sol. En total han aparegut 38 tombes de llosa i un sarcòfag. Les tombes de cista són formades per lloses grosses, desbastades i sense polir, ben ajustades i col·locades verticalment als laterals, de manera que l’aspecte general del jaciment fa pensar que les tombes trobades només representen una mostra del conjunt sepulcral.

El jaciment del Pla del Pito-I, situat uns 2 km al SE del cap municipal, a la vall del riu de Set, és l’indret on, en construir-se l’autopista AP-2, aparegueren uns arrengleraments de pedres, molt possiblement fonaments de construccions romanes.

La història

La repoblació d’aquest terme fou coetània a la de Lleida, i el bisbe Guillem Pere incorporà la nova parròquia de Sudanell a la prepositòria de Sant Joan de Segrià. Els documents de mitjan segle XI parlen de la vila vella (aràbiga) i de la vila nova, on els nous repobladors cristians posaren la parròquia sota l’advocació de Sant Pere. Entre ambdues viles passava el camí a Carrassumada i a Torres de Segre, esmentat en els Termini antiqui. Hi tingueren honors Guerau i Guillem de Jorba, cavallers de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I. El 1187 Rodolf de Lleida féu unes deixes a l’església de Sudanell, i en el Llibre verd de la catedral de Lleida consten les propietats que a la fi del segle XII tenia dins el terme Pere de Puigverd.

La població esdevingué (1213) una de les principals possessions de la comanda hospitalera de Lleida (aquest any Pere I la confirmà a Berenguer de Miralles, mestre d’Amposta) i aviat fou erigida en centre de la comanda de Sudanell (el 1323 era comanador de Sudanell Jaume de Ribelles). El 1357 el rei Pere III vengué als hospitalers la jurisdicció que els templers havien tingut sobre alguns llocs comarcals, entre elles la de Sudanell. El poble, dins la vegueria de Lleida, estigué en l’òrbita de la ciutat, i el 1398 signà –igual com Torres de Segre i Gebut– carta de veïnatge amb Lleida, però el domini senyorial continuà en mans dels hospitalers fins a l’extinció de les senyories.

El 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II, el mestre de Calatrava (fill bastard del rei) s’apoderà de Sudanell, que romangué en poder dels reialistes alguns anys. El 1486 Joan Cubells establí un benefici de Santa Maria a la parròquia. A l’inici del segle XVIII hi havia a la vora dels dos rius una gran plantació de moreres que permetia la cria de cucs de seda per part dels veïns, la qual donà prosperitat a la població. En restablir-se el 1794 la Junta de Sequiatge de Lleida, Sudanell fou un dels pobles beneficiaris.