i Ahmet Sukarno | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ahmet Sukarno

història hist
Polític indonesi.
Surabaja, 6 de juny de 1901 — Jakarta, 21 de juny de 1970

Enginyer, aviat destacà pel seu nacionalisme, que el portà a fundar (1927) el partit nacional indonesi, en el qual aplegà tots els grups partidaris de la independència del país respecte a Holanda. Prohibit el partit, fou empresonat (1929-31). El 1939 hom tornà a encarcerar-lo, i més tard fou deportat a Sumatra, on, durant la guerra del Pacífic, fou alliberat (1942) pels japonesos, amb els quals col·laborà, empès per la seva animositat envers Holanda. En acabar la guerra proclamà la independència d’Indonèsia (17 d’agost de 1945), però el govern holandès tornà a controlar el país fins a la fi del 1949, que l’hagué d’abandonar, després d’uns quants anys de negociacions i de lluita armada. El 1950 Sukarno esdevingué president de la República Unida d’Indonèsia. Amb el temps el seu poder personal anà augmentant, fins que el 1959 modificà la constitució i assumí atribucions dictatorials. Arran d’un intent revolucionari comunista (1965), dominat ràpidament per l’exèrcit, perdé el poder efectiu, i el 1967 fou obligat a dimitir i fou substituït (1968) pel general Suharto.

Col·laboració: 
CaA
Llegir més...