Fou pretor (66 aC) i cònsol (51 aC). Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia (46 aC). Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí. Com a orador, es retirà (77 aC) davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus. Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística.