Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948. Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc. Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud. Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires. És autor d’un Método para el estudio del harmonio (1942) i col·laborà en la redacció del Diccionario enciclopédico de la Música (1947-52), editat per Central Catalana de Publicaciones.