Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900. Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A. Mocquereau i J. Pothier. Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat. Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis. L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I. Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià. L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus. El 1943 fou nomenat abat de Santa Cecília de Montserrat.
Les seves obres més notables són Método completo de... canto gregoriano (1905), obra que ha estat reeditada sovint, El cant dels romeus (segle XIV) (1917), Introducció a la paleografia musical gregoriana (1925), obra traduïda al francès el 1935, Storia del canto liturgico occidentale (1933), Cantus Missalis Ambrosiani (1933) i articles diversos.