Lluità contra la dinastia manxú (Qing) i és considerat “pare de la pàtria” a la Xina. Després d’haver fet estudis a Honolulu, Hong Kong i Canton, fou metge a Macau i es convertí al protestantisme. El 1894 fundà l’Associació per a la restauració de la Xina, ingressà en la societat secreta dels Triades i anà a Occident (1895). De tornada al Japó, fundà la Tongmenghui (Associació de l’Aliança, 1905), que el 1912 transformà en el Guomindang. La revolució contra la monarquia imperial xinesa començà a Wuchang (octubre del 1911); dos mesos més tard Sun Yazen desembarcà a Xangai i fou elegit president de la república a Nanquín, però hagué de dimitir poc temps després. Posteriorment constituí a Xangai, i després a Canton (1918), un govern revolucionari que tenia com a programa els Tres Principis del Poble: nacionalisme (supressió de les relacions desiguals amb les grans potències), democràcia i benestar social. A causa de l’anarquia que hi havia a la Xina hagué de fugir al Japó (1921), des d’on sol·licità, debades, l’ajut financer de les grans potències de l’època. Tanmateix, el govern de l’URSS li prestà suport, però hagué d’acceptar els comunistes en el seu partit, encara que rebé com a garantia que, en el cas de la constitució d’un govern de tipus marxista, seria assegurada la independència nacional (1923). El 1924 publicà el seu programa polític, durant el primer congrés del Guomindang celebrat a Canton. La superioritat de les seves forces i la seva propaganda entre el poble foren factors suficients per a assegurar el seu triomf, i fou rebut triomfalment a Pequín. Més teòric que no pas home d’acció, contribuí decisivament al naixement de la Xina moderna.