En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos. Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del teloni d’Empúries-Peralada. En canvi, és possible, bé que no pas segur, que Alaric no fos un intrús, sinó el germà petit de Sunyer, el qual, vers el 842, pogué associar-lo al govern amb la missió específica d’ocupar-se dels afers d’Empúries-Peralada, on degué mantenirse fins a la seva mort, vers el 844, data en què Sunyer aplegà de nou la regència de les terres de Rosselló, Vallespir, Peralada i Empúries. El magnat Argila, —cunyat d’Alaric—, amb molta més seguretat, tampoc fou un intrús, sinó que fou fill de Berà I de Barcelona i pare de Berà II i exercí la jurisdicció comtal vers el 844, no pas al Rosselló, sinó al Rasès i al Conflent. El comte Sunyer I està documentat exercint les funcions comtals al Rosselló pel febrer del 843, i el rei Carles el Calb l’esmenta com a home de confiança en un precepte de maig del 844. Resultà desposseït i fins potser mort arran de la revolta de Guillem, fill de Bernat de Septimània, el 848. Fou pare de Delà I i de Sunyer II.