S’inicià amb contes publicats a partir del 1949 i aconseguí la plena maduresa amb drames, dels quals cal destacar Egy lócsiszár virágvasárnapja (‘El diumenge de rams d’un rambler’, 1973), Káin és Ábel (‘Caín i Abel’, 1977), i molt especialment Csillag a máglyán (‘Estel sobre la foguera’, 1975), centrat entorn de les figures de Calví i Miquel Servet i dedicat al conflicte entre poder i ideals. Entre altres publicà els volums d’assaig Anyám Könnyű álmot ígér (‘La meva mare em promet son lleuger’, 1970), Istenek és faloväcskák (‘Déus i cavalls de bastó’, 1973) i Nagyenyedi fügevirág (‘Flor de figuera de Nagyenyed’, 1978). Com a representant de la minoria hongaresa, tingué un paper destacat dins la vida política i cultural de Romania, i en denuncià la persecució feta pel govern romanès. Durant els enfrontaments del 1990 entre les comunitats hongaresa i romanesa a Transsilvània, fou greument ferit i perdé un ull. Exiliat a Hongria, rebé nombrosos premis, entre els quals hi ha el Milán-Füst (1978), el premi Herder (1979), el premi Kossuth (1992) i la Gran Creu del mèrit de la República d'Hongria (2005).