Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen (Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz), l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots. La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen. El sòl, d’origen terciari, és muntanyós (ateny els 1 200 m); a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades. A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf; les costes meridionals són cobertes de tundra, on s’aixopluguen ramats de rens. Descobertes pels vikings el 1194, foren redescobertes pels anglesos (1553) i reconegudes per l’holandès W. Barentsz (1596). El 1912 Noruega hi construí l’estació meteorològica de Barentszburg. Pel tractat de Sèvres (1920) depèn de Noruega.