Provinent d’una família de ministres de l’Església anglicana, depengué en la infantesa de la caritat dels parents. Cursà estudis universitaris al Trinity College de Dublín, i hagué d’abandonar Irlanda —com molts altres anglicans— el 1688, en abdicar Jaume II. Tota la seva vida intervingué en política (tory) i visqué alternativament a Irlanda i a Anglaterra. El 1689 entrà de secretari del polític Sir William Temple, s’establí a Moor Park, Surrey, i conegué Esther Johnson, que immortalitzà sota el nom de Stella en Journal to Stella (llibre escrit entre el 1710 i el 1713, però que és publicà pòstumament, en part, el 1766). El 1692 publicà el poema Ode to the Athenian Society i el 1695 s’ordenà de sacerdot i fou nomenat responsable de la parròquia anglicana de Kilroot, prop de Belfast, on es trobà aïllat, atesa la força que hi tenia l’Església catòlica. La seva primera obra important en prosa, A Tale of a Tub (1704), fou publicada conjuntament amb The Battle between the Ancient and Modern Books in St James’ Library, i assolí tres edicions en un sol any. A partir de la mort de Temple (1699), tingué diversos càrrecs eclesiàstics, fins que el 1713 fou nomenat degà de la catedral de Sant Patrici de Dublín, càrrec que conservà fins a la seva mort. El 1710-11 fou el director de la revista política The Examiner i passà llargues temporades a Anglaterra escrivint una sèrie de pamflets polítics. En tornar a Irlanda, començà la redacció dels Gulliver's Travels (1726, traducció catalana, 1954). La ironia és que aquesta obra, tan satírica socialment, tan imprescindible per a conèixer una època i una gent, s’ha considerat com una fantasia per a infants. Cadenus and Vanessa (1726), noms que disfressen el mateix Swift amb un joc de paraules (“decanus”, degà) i Vanessa, que amaga Esther Vanhomrigh, una noia que conegué a Londres i el seguí a Irlanda, a desgrat de l’existència de Stella, i Verses on the Death of Dr. Swift (1739), són les seves obres en vers més importants. A final del decenni de 1730 Swift començà a perdre la memòria i el 1742 fou declarat boig i sotmès a custòdia. Fou enterrat a la catedral de Sant Patrici, prop de Vanessa (morta el 1723), sota el seu propi epitafi.