i Max von Sydow | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Max von Sydow

cinematografia cin i teatre teat
Actor teatral i cinematogràfic suec.
Lund, Escània, 10 d’abril de 1929

Format en el teatre, fou un dels actors principals d’Ingmar Bergman, a les ordres del qual rodà Det sjunde inseglet (‘El setè segell’, 1956), Smultronstället (‘Maduixes silvestres’, 1957), Nära livet (‘Vida íntima’, 1958) Jungfrukällan (‘La font de la donzella’, 1959), Ansikten (‘Rostres’, 1958), Såsom i en spegel (‘Com en un mirall’, 1961), Nattvardsgästerna (‘Llum d'hivern’, 1963), Vargtimmen (‘L'hora del llop’, 1968), Skammen (‘Vergonya', 1968), En passion (‘Una Passió’, 1970) i Beröringen (‘Tacte’, 1971). A banda de les actuacions amb Bergman, és també un dels intèrprets més destacats del cinema escandinau: Prästen i Uddarbo (‘Un capellà a Uddarbo’, 1957), Bröllopsdagen (‘El dia del casament’, 1960) i Nils Holgerssons underbara resa (‘El viatge meravellós de Nils Holgersson’, 1962), de Kenne Fant; Älskarinnan (‘L’amant’, 1963), de Vilgot  Sjömann; Utvandrarna (‘Els emigrants’, 1971), Nybyggarna (‘La nova terra’, 1972), Ingenjör Andrées luftfärd (‘El viatge aeri de l’enginyer Andrée’, 1982), Här har du ditt liv (‘Vet aquí la vida’, 1966) i Hamsun (1996), de Jan Troell; Pelle erobreren (‘Pelle el conqueridor’, 1987, premi de l’Acadèmia del Cinema Europeu al millor actor protagonista 1988) i Den goda viljan (‘Les millors intencions’, 1992), de Bille August. Actor de gran presència, la seva projecció internacional l’ha portat a actuar en un gran nombre de títols de gèneres diversos, entre els quals cal esmentar The Greatest Story Ever Told (1965), de George Stevens; Hawaii (1966), de George Roy Hill; The Quiller Memorandum (1966), de Michel Anderson; The Exorcist (1973), de William Friedkin; Steppenwolf (1974), de Fred Haines; Foxtrot (1976), d’Arturo Ripstein; Cadaveri eccellenti (1976), de Franceso Rosi; La mort en direct (1980), de Bertrand Tavernier; Flash Gordon (1980), de Mike Hodges; Victory (1981), de John Huston; Conan the Barbarian (1982), de John Milius; Never say Never Again (1983), d’Irvin Kershner; Hanna and her Sisters (1988), de Woody Allen; Awakenings (1990), de Penny Marshall; Una vita scellerata (1990), de Giacomo Battiato; Judge Dredd (1995), de Danny Cannon; Extremely Loud & Incredibly Close (2011), de Stephen Daldry; etc. Entre d’altres, ha rebut premis a la seva trajectòria als festivals de Canes (2004), de Sant Sebastià (2006) i de Cinema Fantàstic de Sitges (2016).

Data de revisió: 
2016-07-06
Llegir més...