De família noble, estudià jurisprudència a Breslau. El 1888 es féu monjo basilià (canvià el nom de Romà pel d’Andreu), el 1899 fou elegit bisbe de Stanislaviv i el 1901 esdevingué metropolita de L’viv i, per tant, cap espiritual dels ucraïnesos catòlics (de ritu bizantí). Dugué a terme una gran acció pastoral, escriví moltes cartes pastorals sobre la vida religiosa, social i nacional del seu poble i fundà, a L’viv, una acadèmia eclesiàstica.Traduí a l’ucraïnès les obres ascètiques de sant Basili. Renovà el monaquisme basilià i introduí els redemptoristes a l’església ucraïnesa, i treballà activament per la unió entre ortodoxos i catòlics.
Ocupada Galítsia pels russos, el 1914, fou empresonat i tancat al monestir de Suzdal’. Alliberat, amb la Revolució Russa (1917), tornà a L’viv, on reconstruí els edificis destruïts i reorganitzà les activitats anteriors, i a l’inici de la Segona Guerra Mundial, es consagrà a encoratjar els fidels a resistir i a perseverar en la fe. Aristòcrata i diplomàtic pel seu origen, poliglot i cosmopolita pel seu lloc de naixement, és considerat una figura destacada del nacionalisme ucraïnès.