Anomenat també Simonides. Escriví primerament en llatí i després en la llengua nacional. Més que no pas a les obres dramàtiques, com Castus Ioseph (1587) i Penthesilea (1618), inspirades en el teatre grec, deu la fama als Sielanki (‘Idil·lis’, 1614), en els quals reflecteix els esdeveniments de la vida camperola, certs problemes socials, costums i cançons.