i Antonio Tabucchi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antonio Tabucchi

literatura lit
Escriptor italià.
Vecchiano, Toscana, 24 de setembre de 1943 — Lisboa, 25 de març de 2012

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció. Traduí l’obra de F. Pessoa a l’italià. Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya (1973), amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa. Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa (1985-87). Des del 1991 fou professor de literatura portuguesa a la Universitat de Siena.

És autor d’una considerable obra narrativa, influïda per un acusat intel·lectualisme i, al mateix temps, manifesta un clar alineament amb posicions d’esquerra. Publicà els volums de relats Il gioco del rovescio (1982), Donna di Porto Pim (1983, premi Grinzane Cavour), Piccoli equivoci senza importanza (1985), Il tempo invecchia in fretta (2009) i les novel·les Piazza d’Italia (1975), Il piccolo naviglio (1980), Notturno indiano (1984, premi Médicis de l’any 1987), Il filo dell’orizzonte (1986), Sostiene Pereira (1994, premi Campiello; versió cinematogràfica de R. Faenza del 1996), La testa perduta di Damasceno Monteiro (1997), Si sta facendo sempre piú tardi (2001) i el monòleg Tristano muore. Una vita (2004). Col·laborador habitual a la premsa internacional (El País, L’Unità, Corriere della Sera, Herald Tribune, Le Monde), el 2006 publicà el recull d’articles L’oca al passo. Posteriorment han aparegut Il tempo invecchia in fretta (2009), Viaggi e altri viaggi (2010) i Racconti con figure (2011).

El 1990 fou cofundador del Parlament Internacional dels Escriptors, organització per a defensar els escriptors de la persecució política.

Llegir més...