Marquès (i, des del 1847, duc) de La Unión de Cuba. Inicialment marí, lluità a Trafalgar (1805). Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans (1810-19). Arraconat per liberal (1823-33), ascendí a tinent general (1834) i fou capità general de Cuba (1834-38), on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals. Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa. Fou capità general de Mallorca (1843-47). El seu germà, Luis Tacón y Rosique (Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841), fou brigadier de l’armada i cap de la comandància de marina de Mallorca. Llur germà, Bernardo Tacón y Rosique (Cartagena 1788 — 1843), també marí, lluità a Saragossa (1808-09) i més tard fou capità del port de Palma, Mallorca, (1824) i comandant general de Ceuta (1837).
Miguel Tacón y Rosique
© Fototeca.cat
Militar murcià.