És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial. Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W (al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt., 1,5 km al NW); però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa (1 709 m alt.) i cap al S (amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt., comença el Subpirineu ripollès). Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d’Ogassa, mentre que el N i l’W ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba. Ramats d’equins pasturaven a l’estiu els prats sostinguts per sòls àcids i de torba.
El cim del Taga
© Fototeca.cat