Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia, primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola. Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona (mort el 1548), que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova. Giovanni fou creat (1530), amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i de Luna. Amb la primera muller tingué dos fills, que perpetuaren el cognom Tagliavia d’Aragona: Gioseffo Tagliavia d’Aragona, que deixà descendència, i l’hereu Carlo Tagliavia d’Aragona, conegut també per Carles d'Aragó i Tagliavia, primer duc de Terranova (1561) i primer príncep de Castelvetrano (1565), el qual fou pare d'Ottavio Tagliavia d'Aragona e Ventimiglia i de Carlo Tagliavia d’Aragona e Ventimiglia (mort el 1604), que succeí el pare i heretà el marquesat de Favara, del qual fou segon titular. Un fill d’aquest, Diego Tagliavia d’Aragona e Pignatelli (mort el 1674), quart duc de Terranova i almirall de Sicília, fou creat (1648) príncep del Sant Imperi i es casà amb Juana Estefanía Cortés de Mendoza, quarta marquesa del Valle de Oaxaca. Aquesta línia primogènita s’extingí amb llur filla Giovanna Tagliavia d’Aragona e Cortés (morta el 1692), que heretà tots els títols dels pares i es casà el 1639 amb Etore Pignatelli e Pignatelli, sisè duc de Monteleone i príncep de Noia, en els descendents dels quals —els Pignatelli d’Aragona— continuà la successió.