Militar, anà amb Alessandro Farnese a Flandes, on el 1587 comandà una companyia de llancers. Participà en les campanyes de França (1590), del Piemont (1595), novament a Flandes (1596) i a Picardia, on fou ferit. Tornat a Sicília (1599), milità el 1604 a l’esquadra militar siciliana a les ordres de l’almirall comte de San Gadeay. El 1606, Felip III de Castella el nomenà conseller de Sicília. Governador de Messina (1607) malgrat l’oposició del senat de la ciutat, el 1609 prengué part a Cartagena, en l’expulsió dels moriscs. En retornar a Sicília, col·laborà estretament amb el virrei Pedro Girón, duc d’Osuna, en el reforçament de la flota siciliana i en els atacs navals contra berbers (1612-15). Seguí Osuna a Nàpols (1616), on comandà les galeres del regne. Després que Osuna caigués en desgràcia (1620) fou empresonat. Alliberat el 1622, comandà vuit galeres en una incursió a Constantinoble.