Lluità contra l’ocupació nazi i participà en els enfrontaments armats posteriors a la Segona Guerra Mundial dins del grup de l’esquerra radical ELAS, motiu pel qual fou empresonat mig any. En ser alliberat, inicià una formació diversa i autodidàctica. El 1951 exposà les primeres obres, escultures inspirades en l’art grec arcaic i en Giacometti.
Traslladat a París, hi contactà amb l’avantguarda (Yves Klein, Jean Tinguély); el 1955 presentà els primers Idoles de bronze flexible, i el 1956, a Londres, Signals, que incorporava senyals de circulació i parts de motors de vehicles i de sistemes de retransmissió com ara antenes o receptors de ràdio, obres amb les quals gravità vers l’exploració de l’energia, la llum i el so.
El 1959 inicià les seves escultures telemagnètiques, que culminaren en la performance L’impossible - Un homme dans l’espace (1960), en què el poeta Sinclair Beiles es mantenia suspès en l’aire mitjançant un sistema d’imants mentre recitava poemes, i els Magnetic Ballets del 1961. Aquest any conegué Marcel Duchamp, que fou un propagador entusiasta de la seva obra. El 1968 anà al Center for Advanced Visual Studies del Massachusetts Institute of Technology (MIT), on desenvolupà una sèrie d’escultures electromagnètiques i impulsà projectes experimentals que, sota el nom Oscillation of the Sea, investigaven les potencialitats de l’energia mareomotriu. El 1974 retornà a París, i continuà la seva obra amb una sèrie d’escultures eròtiques, centrades en l’analogia entre les atraccions magnètica i sexual.
Es dedicà també a investigar la generació de sons a partir d’aparells i objectes de la seva invenció (Electromagnetic Sphere, 1979). El 1986 tornà a Grècia, on fundà a Gerovouno (Àtica) el Centre per a la Recerca per a les Arts i les Ciències, inaugurat el 1993. Publicà (1966) l’autobiografia Estafilades.