Situació i presentació
El municipi de Talavera, de 30,11 km2, és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia. Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola (Anoia), al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra.
El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscil·len entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la serra de Bellmunt amb 794 m d’altitud, la de Montfred amb 384 m, la de Montargull amb 851 m, la de Suró amb 827 m i la del castell i poble de Talavera amb 791 m. Dintre l’ampla fondalada delimitada per aquests serrats es forma el torrent del Bordell i el riu d’Ondara. Les aigües s’escorren prop de Civit i Pallerols (580 m). És precisament prop de Pallerols, a l’indret on antigament hi hagué el castell i lloc d’Ondara, on hi ha la font o brollador que dona origen i nom a aquest torrent, que més avall pren la categoria de riu. En aquesta conca d’uns 5 km de diàmetre, la nit del 22 al 23 de setembre de 1874 va caure un aiguat tan fort que la rovinada s’emportà el molí de Pallerols i causà desastres a tota la ribera d’aquest rierol.
El municipi és format per diverses entitats que s’agrupen en les antigues parròquies i pobles: Talavera, amb la sufragània de Suró, el poble de Pavia, el de Civit, amb el terme del Bordell i l’ermita de Santa Fe, el de Bellmunt de Segarra, el de Pallerols i l’antic lloc de Montfred. Cadascuna d’aquestes entitats forma un poble agrupat amb molt poques masies i encara la majoria tancades. Totes les parròquies d’aquest municipi inicialment pertanyien al vell comtat d’Osona-Manresa i formaven part de la diòcesi de Vic fins que l’any 1957 es van unir a la de Solsona per tal com pertanyien a la província de Lleida.
Les principals vies de comunicació són la carretera que parteix de la N-II a l’altura dels Hostalets (Ribera d’Ondara), de la qual trenca la que arriba a Pallerols, i passa per Pavia i Talavera per a dirigir-se cap a terres de la Conca de Barberà; i la que surt també de la N-II al coll de la Panadella, permet l’accés a Bellmunt i a Civit i es dirigeix cap a l’esmentada comarca veïna, vers Santa Coloma de Queralt. Altres vies menors que parteixen de les principals permeten accedir a diversos indrets del terme.
La població i l’economia
A mitjan segle XIV, a Talavera s’enregistraven 55 focs, 25 a Pallerols i 12 a Civit, mentre que el 1378 ja se’n comptaven 29 a Pallerols, 13 a Civit, i 8 a Bellmunt de Segarra, tot i que a Talavera havien disminuït a 25. El 1553 les xifres de població (talaverans) donaven 87 h per a tot el municipi, 329 h el 1718, i 259 a la fi del segle XVIII; el segle XIX s’iniciava amb 360 h. Aquest municipi va arribar a la xifra màxima de població el 1857 amb 884 h, però des d’aleshores començà una davallada constant, amb 855 h el 1900, 739 el 1940, 423 el 1970 i 359 el 1981. Els anys posteriors, durant la dècada del 1990, les xifres no van millorar: 315 h el 1991 i 301 h el 2001. La mateixa tendència continua amb el no segle (282 h el 2005).
La base de l’economia del terme són les activitats agràries. L’agricultura, majoritàriament de secà, és gairebé monopolitzada pels cereals, sobretot l’ordi, però també el blat; queden algunes extensions d’ametllers. Es conreen a més, en les poques hectàrees de regadiu, alguns claps d’arbres fruiters (pomeres i pereres) i farratge. La vinya ha desaparegut, tot i que al segle XIX s’estenia per totes les solanes amb feixes graonades i fins pels fondals. La fil·loxera féu que aquest conreu perdés la seva importància. La ramaderia complementa l’agricultura i centra la seva producció en els sectors del porcí, l’aviram i el boví.
El poble de Talavera
Aspecte de l’església de Sant Salvador de Talavera
© Patrimonifunerari.cat
El poble de Talavera (120 h el 2005) s’aixeca a la part occidental del terme, a 791 m d’altitud, en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell. L’església parroquial de Sant Salvador de Talavera es troba a pocs metres de les cases del clos urbà, al cim de la serra. Conserva una portalada romànica del segle XII i un pany de paret; l’eixamplaren modernament amb un senzill estil neoclàssic i posaren l’entrada a la façana de llevant. Dins l’església s’hi conserva un sarcòfag de pedra, amb un relleu a l’exterior de la caixa que representa l’àguila i la campana, a la tapa hi ha les figures jacents d’un cavaller i la dama, amb la vestimenta del segle XIV, i a dins es conserven els ossos de dos personatges, que bé podrien ser un Aguiló i una So.
Les restes del castell de Talavera, situades dins el poble al punt més elevat, es confonen amb la construcció d’una casa. El poble conserva algun carrer cobert i el carrer del Call, on havien habitat jueus. Més a ponent del poble hi ha mig esbotzada una torre cilíndrica, que hom anomena el Molí de Vent, camí de la Guàrdia Lada i de Suró. La festa major se celebra el darrer cap de setmana de maig.
Els Alemany de Cervelló eren senyors de Talavera al segle XII, i Guerau Alemany de Cervelló la cedí al seu nebot Guillem d’Aguiló; aquest llinatge la senyorejà fins a la segona meitat del segle XIV, que passà per parentiu a la família So; els Joans i Antonis de So s’hi succeïren fins el 1563. Els Burguès i de So, o Burguès i Santcliment, foren després els senyors d’aquests pobles; des del 1753 el senyor era D. Gaietà Maria de Santcliment de Pignatelli, marquès de Rubí.
Entre les famílies del poble el cognom Truiols o Trullols hi perdura des de fa set centúries. Tant aquí com a Pavia es conserva Can So.
Altres indrets del terme
Bellmunt de Segarra, Civit i Montfred
El poble de Bellmunt de Segarra (32 h el 2005), es troba a l’extrem oriental del terme, en un lloc enlairat. Aquest poble, per llevant, domina la vall de l’Anoia; a ponent, per damunt de Cervera, hom pot albirar l’Urgell, i a tramuntana hi ha els Pirineus. L’església de Sant Pere de Bellmunt mostra alguns trets del romànic. S’hi veuen parets de la casa senyorial, o castell de Bellmunt, que des del segle XIV també pertanyia al monestir de Montserrat. El 1685 tenia només 8 cases juntes i depenia de la parròquia de Sant Jaume de Rocamora, del municipi d’Argençola. Bellmunt de Segarra celebra la festa major el darrer cap de setmana d’abril.
Al SW de Bellmunt, es troba el poble i parròquia de Civit (47 h el 2005), situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell. L’església parroquial de Santa Maria de Civit conserva alguns trets del romànic i del gòtic. El 1685 s’anomenava Santa Maria del Coll del lloc de Civit i tenia nou cases juntes i dues masies. La població celebra la festa major el primer cap de setmana de maig.
A més del poble agrupat de Civit, hi ha encara algunes masies. A 1 km cap a migdia hi ha una masia i parets del que fou el poble del Bordell, on hi ha una deu d’aigua, que al segle XIV els cerverins volien aprofitar per a la seva vila.
A l’extrem del S del terme hi ha la capella romànica de Santa Fe de Montfred i l’antic terme de Montfred, discutit i repartit entre les parròquies d’Aguiló, Montargull i el Bordell. Fins a la fi del segle XIV aquest terme era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt. Llavors passà a dependre del monestir de Montserrat.
Pallerols, Pavia i Suró
Vista de l’absis de l’església de Sant Jaume de Pallerols
© Patrimonifunerari.cat
Al N del municipi, seguint la vall del riu d’Ondara, en un planell a la dreta d’aquest rierol, es troba el poble i parròquia de Pallerols (62 h el 2005). El clos primitiu és voltat de masies a poca distància. Per un carrer que s’anomena d’Ondara, hom pot anar a un tossal que hi ha a la ribera esquerra del rierol. En aquest tossal hi ha un colomer, que ja existia al segle XI, i prop de la construcció s’ha trobat una estació ibèrica i romana. Al peu de la costa hi ha un brollador, o bullidor com es diu aquí, d’on surt força aigua, que fa més permanent el cabal del rierol; aquest lloc fou el primitiu poble i castell d’Ondara.
L’església parroquial de Sant Jaume de Pallerols és situada al final d’un carrer i al defora del clos; no guarda trets de muralla, però antigament també devia ser tancada per les mateixes cases. L’església és romànica amb un bon afegit gòtic i un gran campanar d’espadanya. El poble de Pallerols celebra la festa major per Sant Jaume, el 25 de juliol.
Encara que als primers temps de la conquesta el lloc fou dels Alemany de Cervelló i després dels Cervera, Guillem de Cervera vengué al rei Jaume I, el 1252, el castell d’Ondara i Pallerols juntament amb altres pobles veïns i fou algun temps de domini reial. Durant la primera meitat del segle XIV, però, passà al domini d’Alamanda de Queralt. El 1685 el poble tenia 8 cases juntes sense cap pagesia i dintre el poble hi havia un hospital, amb una capella de Sant Joan al seu costat, amb renda per a dos llits per a malalts que anessin de trànsit.
El castell d’Ondara fou de Santes Creus i passà a la família dels Corregó, almenys des del segle XIV, i mantingué fins a la desamortització la seva administració pròpia. Vers el 1421 Pallerols i altres pobles de la senyoria de Queralt es redimiren i passaren al veïnatge de Cervera. No passaren gaires anys que els Aimeric es feren senyors d’aquests pobles i es formà la baronia de Sant Antolí, Pallerols i altres.
Al sud del poble de Pallerols, en direcció a Talavera, hi ha el poble de Pavia (17 h el 2005), agrupat i amb algunes masies. L’església de Santa Creu de Pavia és d’un romànic senzill. Hi ha parets de la casa del castlà o batlle, que hom anomena castell de Pavia.
Al SW del cap municipal, a l’extrem més occidental d’aquest terme, hi ha el llogaret de Suró (4 h el 2005).