Tales

Vista parcial de Tales

© Fototeca.cat

Municipi de la Plana Baixa, situat a la vall del riu de Sonella, entre la serra de Cantallops i el tossal Negre, al nord (límit amb l’Alt Millars), i els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (penya Negra, l’Espí); el Montí, a la dreta del riu, separa la tancada vall del Tales.

Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà. De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers (la major part ja no conreades), 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger. Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda; només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura. El poble (738 h agl [2006], talers ; 239 m alt.) té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del castell de Tales , destruït el 1839, durant el setge a què O'Donnell sotmeté el castell i el poble, ocupats per Cabrera, que hagué d’abandonar-los; una part més ampla i moderna del poble ha anat escampant-se cap al riu i la carretera. En aquesta part baixa es troba l’església parroquial (Sant Joan) (del s XIX) i les dues places principals. Fou lloc de moriscs (5 focs el 1563), concedit successivament durant el s XIII a Eiximèn de Foces, Guillem de Rocafort i Pere de Castellnou. Pertanyia a la jurisdicció i terme general d’Onda, del qual se separà el 1842.