Pertanyent a una família milèsia distingida, seguint-ne la tradició es donà al comerç. Els seus contactes, entre els seus freqüents viatges, amb Egipte influïren versemblantment l’orientació del seu pensament. Orientat primer a l’estudi dels fenòmens naturals (el cel i la terra, les causes dels terratrèmols i de les crescudes del Nil, etc.) i tradicionalment inclòs entre els set savis grecs, hom li ha atribuït diverses proposicions de geometria elemental, així com la previsió de l’eclipsi solar del 585 aC. El primer a rebutjar les explicacions mítiques que feien dependre l’origen del món de forces personals, establí —en afirmar l’aigua com a principi de totes les coses— una causa natural i única en la formació de l’univers; aportà, doncs, l’atribució d’un origen natural de tot i la consciència que darrere els fenòmens canviants hi ha un principi comú i essencialment invariable. L’aigua, com la realitat tota, és considerada —per Tales i pels seus successors— com a animada (hilozoisme), i aquest sembla ésser el sentit de l’afirmació de Tales que “tot és ple de déus”.