Sacerdot (1760), prefecte d’estudis del col·legi irlandès de Roma (1763) i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia (1781), on ensenyà ètica. Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia (1786), on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista. Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme. Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres.