Tànger

Ṭanǧah (ar)

Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.

Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer; annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc. És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles. Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix. És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès. Antiga factoria púnica (Tingi) i colònia romana (Tingis), capital de la Mauritània Tingitana, fou ocupada per vàndals (s. V) i bizantins (s. VI) i conquerida per Uqba ibn Nafī (683) i per Mūṣà ibn Nuṣayr (707), moment a partir del qual restà inclosa dins el califat abbàssida. Amb la conquesta d’'Abd al-Raḥmān III (951) passà a formar part del califat de Còrdova fins que fou separada per les successives dominacions berbers: almoràvit (1077), almohade (1147) i benimerina (1274). El 1471 fou annexada a la corona portuguesa fins que, el 1580, passà, juntament amb el mateix Portugal, sota domini hispànic. Cedida com a dot de Caterina de Bragança a Carles II d’Anglaterra (1662), aquesta la lliurà al govern del Marroc (1684) a causa de les despeses que suposava el seu manteniment. Poc després d’ésser dividit el Marroc entre Espanya i França (1912), la Conferència de París del 1923 la declarà internacional, bé que sota la sobirania del soldà del Marroc. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada per Espanya fins el 1945, que recuperà l’administració internacional (sota control britànic, francès, espanyol i italià) fins que el 1956 passà de nou sota el control marroquí.