És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia (1552) i Il podere (1560) i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano (1540) i Il Vendemmiatore (1532-34), on descriu el paisatge de Nàpols.