Fill de l’artista Antoni Tàpies. Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme cal·ligramàtic publicà Siboc (1973). A partir de Les danses d’u (1975) ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant. A Dies d’aigües (1980) mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal. Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent (1988), El sedàs de la nit (1990), Matèria dels astres (1992) i L’escrivent (1999).
S’inicià en el conreu de la narrativa amb el recull de contes Des de l’ombra (1992). Ha traduït Himnes a la Nit de Novalis (1975) i Novel·la d’infant de Klaus Mann (1981).
També ha col·laborat amb pintors com Jaume Plensa o Antoni Llena en llibres d’artista.