i Josep Tapiró i Baró | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró i Baró (1913) en una fotografia publicada al diari El Porvenir
pintura pint
Pintor.
Reus, Baix Camp, 1836 — Tànger, 1913

Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic paral·lelisme amb la carrera d’ell. Fou deixeble de D.Soberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de V.Rodés i C.Lorenzale. Estudià també amb F.de Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1867) i hi guanyà una tercera medalla. Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns (Museu d’Art Modern de Barcelona), que fou adquirida per la diputació. Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny. Mort aquest, es retirà definitivament a Tànger, des d’on tornà a Reus a exposar —sense èxit de venda— el 1907. Destacà com a gran lluminista, normalment en temes moros de detallat realisme i assolí un renom internacional especialment com a aquarel·lista, molt apreciat a Anglaterra. Obtingué medalles d’argent a París (1889 i 1900). Foren col·leccionistes d’obres seves la família reial anglesa i el milionari Vanderbilt de Nova York, així com museus de Madrid, París, Berlín, Viena, Peterburg, Haarlem, Mont-real i Norwich.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...