Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior. Ministre amb Poincaré (1926-29), fou president del Consell (1929-30, 1932), des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929. Tornà a ésser ministre en altres ocasions. Col·laborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National (1922). Abandonà la política l’any 1935.