Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia. El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III. Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I (1240) abans d’esdevenir rei. Durant el domini dels angevins el rei Carles II de Nàpols el cedí (1294) al seu fill Felip I de Tàrent, el qual fou succeït pels seus fills Robert I (mort el 1364) i Felip II de Tàrent. Aquest féu hereu el seu nebot Jaume I, fill de Francesc dels Baus, duc d’Àndria, a la mort del qual passà al duc Otó I de Brunsvic-Grubenhagen (mort el 1399), quart marit de la reina Joana I de Nàpols, i el 1393 fou donat a Ramon Orsini dels Baus (mort el 1406), casat amb Maria d’Enghien, comtessa de Lecce, que el transmeté al seu fill el conestable Giovanni Antonio Orsini dels Baus (mort el 1463), duc de Bari, però li fou confiscat (del 1415 al 1419) i ocupat pel rei Jaume I de Nàpols. El 1463 passà a la reina Isabel Chiaramonte, i el 1465 fou incorporat a la corona fins el 1496, que el rei Frederic I el donà a la seva filla Carlota d’Aragó (morta el 1505), muller de Guy XVI de La Roche, comte de Laval. Llur filla, Anne de Laval, pel seu matrimoni (1502) amb el príncep de Talmont transmeté el títol als seus descendents els La Tremouïlle, ducs de Thouars, que el portaren fins al s XIX.