El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies: Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis. El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis. Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi.