i província eclesiàstica Tarraconense | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

província eclesiàstica Tarraconense

Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense .

Tot i la presència ja al s. III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós (o Fruitós), martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic. L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment: Barcelona (347), Girona (400), Ègara (450), Vic (516), Lleida (516), Empúries (516), Tortosa (516), Urgell (527), Roses (s. V), Saragossa (254-58), Calahorra (306 o 457), Osca (527), Tarassona (549), Pamplona (589), Oca (Burgos) Amaia i Segia (vall de l’Ebre) i Alesanco o Alisana (Rioja), conegudes aquestes darreres per notícies posteriors. També hi havien pertangut Menorca (418), Mallorca (483) i Eivissa (483), bé que al s. V depenien de Sardenya, que era el cap del regne dels vàndals; València (527-547) durant el s. VI estigué unida a la Tarraconense, però al segle següent passà a la Cartaginense. La invasió àrab revestí una particular violència a la província de Tarragona i fou causa de la desaparició de la capital (vers el 715) i amb aquesta la desorganització religiosa de la província.

En iniciar-se la recuperació del país amb la restauració o nova recuperació de les primeres diòcesis catalanes, Urgell (restaurada després d’una petita interrupció al s. VIII), Girona (785), Barcelona (801) i Osona o Vic (880) s’uniren a la metròpoli de Narbona que no havia sofert cap interrupció. A despit d’aquesta unió no es perdé mai el record de l’antiga província Tarraconense, com ho prova l’intent secessionista d’Esclua d’Urgell (886-892), que donà origen a una nova diòcesi al Pallars, i l’intent de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat (951-976). L’efímer intent de restauració de la província promogut pel comte Borrell de Barcelona i el bisbe Ató de Vic (970) no arribà a cap concreció a causa de l’assassinat de l’arquebisbe Ató el 971. La restauració de la metròpoli de Toledo (1086) amb la seva primacia, a la qual el papa incloïa la província Tarraconense, donà peu al bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà per intentar-ne la restauració, cosa que obtingué del papa Urbà II (1089) contra la promesa de restaurar la ciutat de Tarragona. El 1090 intentà la conquesta de la ciutat i amb ella el papa concedí la dignitat arquebisbal i el pal·li a Berenguer Sunifred, que passà a ésser el primer arquebisbe de la província restaurada, tot i que la recuperació de la ciutat no s’arribà a dur a terme. Alhora s’intentà també de restaurar la primacia de Tarragona, amb l’oposició de Toledo. Les pressions polítiques deixaren la qüestió sense solucionar i Tarragona romangué supeditada a l’arquebisbe de Toledo, no en qualitat de primat sinó de legat papal.

Mort el primer arquebisbe (1099), es mantingué la província en qualitat de seu vacant fins que el papa concedí el títol arquebisbal i el pal·li a Oleguer, bisbe de Barcelona (1118). Mort Oleguer (1137), continuà la successió arquebisbal i s’organitzà la província, en la qual s’inclogueren les seves antigues diòcesis que s’havien restaurat. En un privilegi del papa Anastasi IV (1154) figuraven les diòcesis de Barcelona, Girona, Urgell, Vic, Lleida (1149), Tortosa (1148), Saragossa (1118), Osca (1095), Pamplona (1023), Tarassona (1120) i Calahorra (1049). La diòcesi de Burgos, creada l’any 1068 com a continuació de l’antiga diòcesi tarraconense d’Oca, fou declarada exempta el 1095.

El 1230 s’integraren a la província la diòcesi de Mallorca i el 1238 la de València; aviat arribà a comprendre les diòcesis de tots els Països Catalans, excepte la d'Elna, que depenia de Narbona. L’any 1318 tingué lloc la primera desmembració de la Tarraconense amb la creació de la província eclesiàstica de Saragossa, a la qual s’uniren les diòcesis d’Osca, Tarassona, Calahorra i Pamplona i la de Sogorb-Albarrasí, que pertanyia a la província de Toledo; també s’intentà de crear per a aquesta nova província les noves diòcesis de Jaca, Terol i Xàtiva, per a les quals el rei Jaume II de Catalunya-Aragó proposà bisbe, però que no acceptà el papa Joan XXII. A la província Tarraconense li restaren les diòcesis de Girona, Vic, Urgell, Barcelona, Lleida, Tortosa i València. La de Mallorca fou declarada exempta el 1232. El rei proposà la creació de noves diòcesis —Besalú i Cervera—, però el papa no hi accedí. El 1470 el papa Pau II concedí l’exempció a la diòcesi de València vinculant-la personalment al cardenal Roderic de Borja, el qual el 1492 aconseguí que fos creada una província eclesiàstica valenciana, a la qual s’uniren les diòcesis de Cartagena i Mallorca i, més tard, les d’Oriola (1564) i Sogorb (1577). El bisbat d’Elna, que el 1511 s’havia separat de la província de Narbona, s’uní el 1564 a la província Tarraconense i hi estigué unit fins el 1678. També se li uní la nova diòcesi de Solsona el 1593. La Tarraconense tenia així a la fi del s. XVI nou diòcesis (Tarragona, Barcelona, Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Solsona i Elna). El 1782 se li uní la nova diòcesi d’Eivissa, que en ésser suprimida pel Concordat del 1851 s’uní a Mallorca i passà així a la província de València. Finalment el 1964 fou erigida en arquebisbat la diòcesi de Barcelona, sense cap diòcesi sufragània i unida immediatament a la Santa Seu.

La província Tarraconense comprèn ara les diòcesis de Tarragona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic. Com a cap de la província eclesiàstica, la ciutat de Tarragona fou des de 1146 la seu dels concilis provincials, uns cent cinquanta, que formen la sèrie conciliar provincial de molt la més important de totes les províncies hispàniques. Té un tribunal d’apel·lació i el seu seminari fou erigit en universitat pontifícia, com la resta de seminaris metropolitans del país, entre el 1897 i el 1934. Els concilis provincials de la Tarraconense presenten una primera etapa que comença el 516 sota l’impuls de Cesari d’Arle, però aviat es veieren reduïts per l’absorció centralitzadora dels concilis de Toledo. Després de la restauració del país sota els francs es reuniren alguns concilis a Barcelona, Vic i Roda, quan el metropolità de Narbona es trobava present al país per solucionar afers concrets o promulgar paus i treves, com en el cas de Vic. El pas dels legats papals, a l’època de la reforma gregoriana, féu escollir la ciutat de Girona com a centre dels concilis de reforma entre el 1068 i el 1117, fins que la creixent importància de Barcelona i la prompta restauració de Tarragona desplaçà el centre a la ciutat arxiepiscopal i primada. La sèrie conciliar de la Tarraconense, restaurada ja la província, es pot dividir en quatre etapes: la primera arrenca del concili de Lleida del 1229, reunit pel legat papal Joan Halgrin, que en aplicació dels decrets del concili IV del Laterà (1215) manà la celebració d’un concili anual, obligació que, tot i que no se seguí al peu de la lletra, fou causa d’una continuada celebració de concilis. En crear-se vers el 1318 la província eclesiàstica de Saragossa deixaren d’assistir-hi els bisbes d’Aragó i de Navarra. La segona etapa (1455-76) correspon bàsicament al temps de l’arquebisbat de Pero de Urrea, en una època marcada per la guerra contra els turcs i la guerra civil catalana. La tercera (1517-60) comprèn 26 concilis celebrats a Tarragona i Barcelona.

El darrer període (1564-1859) comprèn uns 40 concilis i s’acaba pràcticament el 1757, bé que l’arquebisbe Costa i Borràs intentà de reunir un concili el 1859. Els nous corrents de centralització entorn de Roma i la situació política del país clogué la sèrie de concilis de Tarragona fins el 1995, que se celebrà de nou. Hi prengueren part els bisbes de les set diòcesis de la província eclesiàstica. Tot i el canvi que comportà en termes de recuperació de la identitat de l’Església catalana, Roma condicionà el reconeixement del concili (1996) a la supressió de les declaracions més explícitament nacionals de les resolucions.

El contingut doctrinal d’aquests concilis és molt ampli i varia segons l’època (heretgies, pau i treva, celibat, reforma de costums, sagraments, subsidis, beneficis, béns eclesiàstics, predicació, seminaris, etc, i, en el del 1995, hom debaté qüestions com el celibat opcional o l’ordenació de les dones). Molts d’ells romanen inèdits.

Concilis provincials de la Terraconense

lloc de celebració any convocat per
Tarragona 516 arquebisbe de Tarragona Joan
Girona 517  arquebisbe de Tarragona Joan
Barcelona  540  arquebisbe de Tarragona Sergi
Lleida  546  arquebisbe de Tarragona Sergi
Saragossa  592  arquebisbe de Tarragona Artemi
Osca 598   
Barcelona 599  arquebisbe de Tarragona Asiàtic
Ègara  614  arquebisbe de Tarragona Eusebi
Saragossa     arquebisbe de Tarragona Vera?
Barcelona 906  arquebisbe de Narbona Arnust 
Font-Corbera (Narbona) 911  arquebisbe de Narbona Arnulf 
Vic  1015  arquebisbe de Narbona 
Roda  1022  arquebisbe de narbona 
Vic  1027  bisbe de Vic Oliba i arquebisbe de Narbona 
Vic  1029  bisbe de Vic Oliba i Ot, arquebisbe d’Auch
Vic 1033  arquebisbe de Narbona Guifré 
Girona  1068  legat papal Hug Candi 
Vic  1068   
Roda  1076  legat papl Amat d’Oloron 
Besalú  1077  legat papal Amat d’Oloron 
Girona  1078  legat papal Amat d’Oloron 
Girona 1097  legat papal Bernat de Toledo
Girona  1100  legats papals Rodolf i Bosó 
Girona  1101  cardenal legat Ricard de Marsella 
Girona  1117  cardenal legat Ricard de Marsella 
Barcelona  1131  arquebisbe de Tarragona Oleguer 
Sant Cugat del Vallès  1145   
Tarragona  1146  arquebisbe de Tarragona Bernat Tort 
Tarragona  1147  arquebisbe de Tarragona Bernat Tort 
Barcelona  1155  cardenal legat Jacint Orsini 
Lleida  1155  arquebisbe de Tarragona Bernat Tort 
Calahorra  1155  cardenal legat Jacint Orsini 
Tarragona  1155  arquebisbe de Tarragona Bernart Tort 
Tarragona  1166  arquebisbe de Tarragona Hug de Cervelló 
Tarragona  1170  arquebisbe de Tarragona Hug de Cerevlló 
Lleida   1173  cardenal legat Jacint Orsini 
Tarragona  1180  arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls 
Lleida  1190  cardenal de Sant'Angelo Gregorio 
Lleida  1173  cardenal legat Jean Halgrin d'Abbeville 
Tarassona  1229  cardenal legat Jean Halgrin d’Abbeville 
Tarragona  1230 arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca
Lleida  1234-35  arquebisbe de Tarragona Guillem de Montgrí (electe) 
Lleida  1237 ?  
Tarragona  1239  arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat 
València 1240  arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat  
Tarragona  1242  arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat 
Tarragona  1243  arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat  
Tarragona  1244-45  arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat  
Tarragona   1246  arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat  
Lleida  1246  arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat  
Tarragona  1247  arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat  
Tarragona  1253  arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí 
Tarragona  1256  arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí 
Lleida  1257  Jaume I de Catalunya-Aragó i arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí 
Tarragona  1266  arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí 
Tarragona 1274  arquebisbe de Tarragona Bernat d’Olivella 
Tarragona  1277  arquebisbe de Tarragona Bernat d’Olivella 
Tarragona  1279  arquebisbe de Tarragona Bernat d’Olivella 
Tarragona 1283 arquebisbe de Tarragona Bernat d’Olivella 
Tarragona  1292  arquebisbe de Tarragona Rodrigo Tello 
Lleida  1293  arquebisbe de Tarragona Rodrigo Tello 
Lleida 1294 arquebisbe de Tarragona Rodrigo Tello  
Tarragona 1306 arquebisbe de Tarragona Rodrigo Tello  
Tarragona 1310 arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí
Tarragona 1311 arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí 
Tarragona 1312 arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí 
Tarragona  1318  arquebisbe de Tarragona Ximeno Martines de Luna y de Alagón
Tarragona   1330 arquebisbe de Tarragona Joan d’Aragó
Tarragona  1331 arquebisbe de Tarragona Joan d’Aragó
Tarragona  1334 arquebisbe de Tarragona Joan d’Aragó 
Tarragona  1336  arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes
Tarragona 1338 arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes
Barcelona 1339 arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes 
Tarragona  1341 arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes 
Tarragona  1348  arquebisbe de Tarragona Sanço Lopes d'Ayerbe 
Tarragona 1351 arquebisbe de Tarragona Sanço Lopes d’Ayerbe 
Tarragona 1354 arquebisbe de Tarragona Sanço Lopes d’Ayerbe 
Tarragona 1357 arquebisbe de Tarragona Sanço Lopes d’Ayerbe 
Tarragona 1360 arquebisbe de Tarragona Pere Clasquerí
Tarragona 1360 arquebisbe de Tarragona Pere Clasquerí
Tarragona 1364 arquebisbe de Tarragona Pere Clasquerí 
Tarragona  1366? arquebisbe de Tarragona Pere Clasquerí
Tarragona 1369 arquebisbe de Tarragona Pere Clasquerí 
Barcelona  1387  arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra
Girona  1389  arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra
Tarragona 1391 arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra
Tarragona 1395 arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra
Tarragona  1399-1400 arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra
Tarragona  1406  arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra
Tarragona  1414  arquebisbe de Tarragona Pere Sagarriga
Barcelona 1416 arquebisbe de Tarragona Pere Sagarriga 
Lleida 1418  arquebisbe de Tarragona Pere Sagarriga
Tarragona 1424  arquebisbe de Tarragona Dalmau de Mur
Tarragona 1455 vicari general de Tarragona Joan Andreu Sorts
Cervera 1457  vicari general de Tarragona Joan Andreu Sorts 
Barcelona 1458 vicari general de Tarragona Joan Andreu Sorts
Tarragona 1458 vicari general de Tarragona Joan Andreu Sorts
Barcelona 1460 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea
Lleida 1460 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea
Barcelona 1461 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea
Barcelona  1469 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea
Tarragona 1472 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea 
València 1473 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea
Girona 1473 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea
Tortosa 1476 arquebisbe de Tarragona Pero Urrea
Barcelona 1517  arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona 
Tarragona 1523  arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona 
Tarragona 1524  arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona 
Tarragona 1529  arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona 
Tarragona  1530  arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona 
Barcelona 1530 arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona 
Barcelona 1530 (seu vacant) administrador apostòlic Francesc Soldevila
Tarragona 1534 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria
Tarragona 1536 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria
Tarragona 1539 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria
Tarragona 1541 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria
Barcelona 1541 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria
Tarragona 1543 vicari general de Tarragona Onofre de Biure
Tarragona 1546 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 
Tarragona 1553  arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 
Tarragona 1554 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 
Tarragona 1555 arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria
Tarragona  1560 arquebisbe de Tarragona Lloaces i Peres 
Tarragona 1564 arquebisbe de Tarragona Lloaces i Peres 
Barcelona 1565-66 arquebisbe de Tarragona Lloaces i Peres  
Tarragona 1564 (il·legítim; seu vacant) vicari capitular de Tarragona
Tarragona 1572-1574  arquebisbe de Tarragona Gaspar Cervantes de Gaeta
Tarragona 1575  arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí i Albadell
Tarragona 1580 arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí i Albadell
Tarragona 1584 arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí i Albadell
Tarragona 1586 (il·legítim; seu vacant) vicari capitular de Tarragona
Tarragona 1587 arquebisbe de Tarragona Joan Terés 
Tarragona 1591-92 arquebisbe de Tarragona Joan Terés  
Tarragona 1598  arquebisbe de Tarragona Joan Terés  
Tarragona 1602  arquebisbe de Tarragona Joan Terés  
Tarragona 1603 (il·legítim; seu vacant) vicari capitular de Tarragona 
Tarragona 1607-08 arquebisbe de Tarragona Joan Vic i Manrique 
Tarragona 1613  arquebisbe de Tarragona Joan de Moncada i Gralla
Tarragona 1618 arquebisbe de Tarragona Joan de Moncada i Gralla
Tarragona 1623  (il·legítim; seu vacant) vicari capitular de Tarragona 
Tarragona 1625  arquebisbe de Tarragona Joan de Hoces 
Tarragona 1630 arquebisbe de Tarragona Juan de Guzmán 
Tarragona 1635-36 arquebisbe de Tarragona Antonio Pérez 
Barcelona 1637   
Barcelona 1640  
Tarragona 1654  arquebisbe de Tarragona Francisco de Rojas 
Tarragona 1659 arquebisbe de Tarragona Francisco de Rojas 
Tarragona   1664 arquebisbe de Tarragona Juan Manuel de Espinosa
 Tarragona  1670 arquebisbe de Tarragona Juan Manuel de Espinosa
Tarragona   1678 arquebisbe de Tarragona Juan Manuel de Espinosa
 Tarragona  1685 arquebisbe de Tarragona Josep Sanxis i Ferrandis
Tarragona   1691 arquebisbe de Tarragona Josep Sanxis i Ferrandis 
Tarragona   1699 arquebisbe de Tarragona Josep Sanxis i Ferrandis
Barcelona   1712 (discutit)
Girona  1717 bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí
Tarragona  1722 arquebisbe de Tarragona Manuel de Samaniego y Jaca
Tarragona  1727 arquebisbe de Tarragona Manuel de Samaniego y Jaca
Tarragona  1733 arquebisbe de Tarragona Pere de Copons i Copons
Tarragona   1738 arquebisbe de Tarragona Pere de Copons i Copons
Tarragona  1745 arquebisbe de Tarragona Pere de Copons i Copons 
Tarragona  1752 arquebisbe de Tarragona Pere de Copons i Copons
Tarragona  1757 arquebisbe de Tarragona Joan de Cortada i Bru
Tarragona  1859 (intent) arquebisbe de Tarragona Josep Domènec Costa i Borràs
Sant Cugat del Vallès  1995 arquebisbe de Tarragona Ramon Torrella i Cascante

Col·laboració: 
APl
Llegir més...