i Miquel Tarradell i Mateu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Tarradell i Mateu

Miquel Tarradell i Mateu
© AVUI/J.LOSADA
història hist i arqueologia arqueol
Arqueòleg i historiador.
Barcelona, Barcelonès, 1920 — Barcelona, Barcelonès, 2 de gener de 1995

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, es doctorà a la de Madrid (1949). En els anys immediats de la postguerra col·laborà en l’incipient moviment clandestí de recobrament de la cultura catalana (fou un dels fundadors, el 1946, de la revista Ariel) . Deixeble dels professors Lluís Pericot i M. Almagro, féu diverses excavacions i prospeccions al Principat, i més tard a Granada (excavacions de Monachil i d’altres). Director del servei d’arqueologia del protectorat espanyol al Marroc (Tetuan, 1948), amplià estudis a Nova York i a París, i es dedicà a la investigació del món púnic, amb distintes excavacions al nord d’Àfrica. Catedràtic d’arqueologia de la facultat de lletres de València (1956), hi creà un equip d’investigació amb el qual féu abundants excavacions per tot el País Valencià (tossal de Manises, Benidorm, cova del Montgó, cova d’en Pardo, el Puig, la Serreta i d’altres) estudiant el Calcolític, el bronze i les èpoques ibèrica i romana. Alhora col·laborava amb la W.L. Bryant Foundation a Mallorca en excavacions de son Real i de l’illa des Porros, i també de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia). La seva obra publicada es pot dividir en dos vessants clarament diferenciats: monografies sobre excavacions i jaciments, publicades fonamentalment a revistes especialitzades, i llibres de síntesi sobre prehistòria i arqueologia dels Països Catalans: Les arrels de Catalunya (1962), El País Valenciano del neolítico a la iberización (1963), Prehistòria i Antiguitat (1963) (dins Història dels catalans), Prehistòria i Antiguitat (1965) (dins Història del País Valencià), Terracotas púnicas de Ibiza (1974), Les ciutats romanes als Països Catalans (1978). Juntament amb la seva muller, Matilde Font, Eivissa cartaginesa (1975); en col·laboració amb A. Arribas i D.E. Woods, Pollentia I i II (1977 i 1978); en col·laboració amb A. Arribas i G. Rosselló el volum primer d’una Historia de Alcudia (1978). A més publicà Lixus (1959), Marruecos púnico (1960), Arte Ibérico (1968), Arte romano en España (1969) en col·laboració amb Lluís Pericot, Manual de prehistoria africana (1960). Amb M. Ponsich, Garum et industries antiques de salaison (1965); i el volum primer d’una Historia de España (1980), en col·laboració amb M. Tuñón de Lara i J. Mangas. Durant la seva estada a la Universitat de València, fou un dels que feren possible la represa de l’activitat cultural catalana en aquella institució i contribuí a renovar els lligams culturals i polítics entre el País Valencià i el Principat. Des del 1970 fou catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona. Membre de diverses institucions i acadèmies, el 1971 fou nomenat per a l’Institut d’Estudis Catalans, i rebé diversos premis científics. El 1977 rebé el premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 1979 fundà la revista científica de prehistòria i món antic Fonaments, de la que fou director, i des de 1982 fou assessor del Consell d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Fou un dels impulsors del Club Ramon Muntaner, que presidí.

Col·laboració: 
ELlo
Llegir més...